ORDENANCES 2: Els carnissers

Si en una de les entrades anteriors ens referíem a les normes medievals de la ramaderia, avui és el torn dels carnissers. El títol que les ordenances tenien per aquesta professió era:

Dels carnissers

- Que cap carnisser no gosi tallar sinó aquell nombre de bestiar que li serà donat pels Consellers i sols el podrà vendre dins la ciutat.
- Que tota persona que tingui l'ofici de pesar tingui els pesos i els canastrons afinats.
- Que cap carnisser gosi vendre a les taules de carnisseria carn de bestiar mort, estimbat o que hagi mort per si sola, sinó que l'hagi de vendre a les taules del costell.
- Que no es pugui vendre carn de bèstia que hagi mort per si sola.

- Que els carnissers hagin de tenir els pesos afinats per donar el que de dret pertoca.
- Que els carnissers, si ho demana el comprador, hagin de dir d'on són els cabrits.
- Que quan els carnissers lloguin pastor per guardar bestiar a la parròquia l'hagin de presentar al mostassaf.

Aquestes són algunes de les lleis que tenien els carnissers. N'hi ha d'altres, però. Observant-les, podem veure algunes de les "males pràctiques" que es pretenien prohibir, com fer trampes amb les balances o vendre animals que hagin mort per malaltia. També veiem d'altres normes que defensaven als compradors, com la obligació de dir-los la procedència de la carn.
I finalment, apareix una figura molt important en els mercats d'aquella època: el mostassaf. Qui era aquest personatge?

Aviat ho descobrirem.