Durant el segle XV, al Mercadal de Vic s'hi venia peix de molts tipus; congres, sarts, lluços, torts, morenes, rèmols... en principi, tot el peix s'havia de vendre fresc excepte la sardina, que es podia vendre salmorrada.
En l'època medieval el vi tenia el rang d'aliment i es considerava un dels productes més importants, juntament amb l'ordi i el blat. Un dels llocs on se servia vi era a les tabernes, on també s'hi podia menjar i jugar. El vi que se servia s'anomenava hipocràtic, i consistia en servir-lo calent i barrejat amb espècies com canyella, nou moscada i pebre.
Els mercats medievals eren llocs plens d'activitat on els crits, les pudors i la brutícia estaven a l'ordre del dia. Les disputes entre venedors per aconseguir el millor lloc de la plaça eren habituals, i tampoc hi faltaven espavilats que volien fer negoci enganyant als compradors.
Si en una de les entrades anteriors ens referíem a les normes medievals de la ramaderia, avui és el torn dels carnissers. El títol que les ordenances tenien per aquesta professió era:
Els jocs existeixen gairebé des que existeix la humanitat. A inicis del segle XIII, les Corts catalanes van decidir regular-los a través d'ordenances. Per norma general, es van acceptar els jocs que practicava la noblesa, destinats a fer un exercici intel·lectual o físic; mentre que van ser rebutjats els jocs d'apostes, que es practicaven al carrer o a les cases de joc.
Com ja hem dit, el Mercadal v.o. seguirà tan fidelment com sigui possible les ordenances d’un mercat del segle XV. Per tal que ens fem una idea de quina reglamentació es seguia a l’edat mitjana, us detallem algunes de les normatives que s’utilitzaven al mercat de Vic en aquella època. Concretament, avui parlarem de l’apartat dedicat a la ramaderia, que es titula:
- Que qui trobarà un porc o truja d’altre a les seves terres rebrà compensació del seu propietari pel dany que haurà rebut.
- Que si algun pastor o pastora és trobat fent mal en algun conreu, que no oposi resistència als qui voldran menar el bestiar.
- Que si dits pastors oposen resistència a qui vulgui menar el bestiar que ha fet alguna malifeta, aquest podrà cridar a via fos.
- Que els pastors i d’altres persones que guarden bestiar no puguin portar armes.
- Que ningú que sigui domiciliat fora de la ciutat i de la parròquia no gosi pasturar bestiar a la parròquia de Vic.
- Que ningú gosi deixar anar bèstia sola per la Ciutat sense menar-la per la brida o dogal.
- Que ningú gosi encortar bous, porcs ni bestiar menut més de tres vespres (a la Ciutat) i que hagin de netejar els carrers si els embruten.
- (...)
Aquestes són algunes de les normes que fan referència als animals, per bé que n’hi ha moltes d’altres. Llegint-les ens podem fer una idea de quines eren les pràctiques acceptades pels ramaders.
De mica en mica anirem posant més ordenances.
El Mercadal v.o. pretén reproduir un mercat vigatà del segle XV tan fidelment com sigui possible. Això inclou també els petits detalls, com els diners. Una de les monedes que s'utilitzava a Vic el segle XV era el croat. Aquesta moneda va encunyar-se al segle XIII, ja que l'expansió econòmica i comercial de la corona d'Aragó va originar la necessitat de crear una moneda de valor alt. El 1285, Pere II el Gran va fer-la encunyar a Barcelona. Originàriament era de plata, i tenia un valor de 12 diners de tern, que equivalia a un sou.